Les restes del castell han sofert durant el pas del temps diverses ampliacions i remodelacions. La construcció del recinte primitiu se situa cap al segle X. De la mateixa manera, la primera menció documental la trobem el 1078, quan s’esmenta que al castell hi havia instal·lat l'arxiu diplomàtic del comtat d’Empúries. Entre els s. XI i XV el castell es va reformar i ampliar i, entre els s. XIII i XIV, es va veure involucrat en diferents conflictes bèl·lics, que comportaren que durant el s. XV es portessin a terme les obres d'ampliació i remodelació més grans: es va bastir la torre mestra, la sala central i la gran sala de la banda nord. D'aquesta manera, la fisonomia i la planta de l'antiga fortalesa pràcticament desaparegué. Al segle XVII la fortificació s'abandonà i s’ocupà puntualment durant la Guerra del Francès i la Guerra Civil.
Interessant fotografia de Josep Maria Cañellas de finals del segle XIX on es mostra el camí que anava fins al castell de Quermançó. En primera instància dos individus i just darrere hi ha l’imponent castell. Es poden veure les restes del cos principal i, original de la fortalesa, la torre posteriorment convertida en estança amb dos pisos. Al seu costat hi ha part de la muralla i tot seguit la sala noble. La seva posició privilegiada damunt el turó enrocat fa que sigui un dels castells més interessants de l’Empordà. Una imatge que prové del fons Rubaudonadeu conservat a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres.
N-260, 17493 Vilajuïga, Provincia de Gerona, España
Afegeix la teva valoració