- UBICA'T
- Patrimoni
- Comparteix
- prev
- next
La fundació i el creixement de la vila tenen l'origen en el traçat de la via del tren i en l'establiment d'aquesta estació, amb les seves dependències i la duana, al darrer quart del segle XIX. La primera estació, feta el 1870 i inaugurada en tot el seu tram l'any 1878, es va substituir per l'actual durant els anys 1928-1929. L'estació que veiem ara es va construir als tallers de Joan Torras i Guardiola en motiu de l’exposició universal de Barcelona del 1929. Torras era conegut com l'Eiffel català pel seu domini a fer estructures de ferro i grans obres d'enginyeria, com els mercats de Lleida, Tortosa i la Torre de les Aigües del Tibidabo. L'estació de passatgers està formada per un volum molt definit de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos que conté les dependències administratives i els serveis. Aquest cos presenta acabats amb aplacats de pedra i obertures emmarcades amb motllures de referències neoclàssiques. D'altra banda, cal destacar l'estructura metàl·lica en forma de volta rebaixada, una gran marquesina de ferro i vidre que cobreix les andanes. Aquesta volta se suporta amb arcs en gelosia recolzats en suports articulats.
Aquesta fotografia de Josep Maria Cañellas ens mostra una visió panoràmica de la vila de Portbou. El que destaca al costat de l’església parroquial és la via del tren. És una imatge presa als anys 80 del segle XIX i resulta interessant poder veure com era quan només feia 10 anys de l’arribada de la línia de ferrocarril a Portbou. Un testimoni gràfic primerenc que ens permet intuir més a l’esquerra de l’església la presència de l’estació. Posteriorment, aquesta mateixa estació va ser remodelada de manera substancial per Joan Torras. La fotografia es conserva a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres i forma part del Fons Rubaudonadeu.
Text Literari
Estamos bajo una enorme bóveda de cristales rotos, rompecabezas al que faltaran muchas piezas por ensamblar, o, por el contrario, que, juntadas ya las piezas, se hubiese desarmado, revuelto, en el repentino vuelco de una mesa. Un alud de vidrios ha caído sobre los andenes y el balasto de las carrileras. Los faroles rojos y verdes del lamparero rodaron, largando el queroseno hasta los postes negros que sostienen el letrero de Portbou. En una pared -lo recuerdo- había un olvidado cartel del turismo internacional donde un canguro se perfilaba, como presto a saltar, en una vasta pradera de flores amarillas: Pase sus vacaciones en Australia. Otro, con presencia de máscaras, gigantes y cabezudos: Le Carnaval de Nice. (...) Y aquí, afuera, mujeres vestidas de negro, hombres vestidos de negro, varios enfermeros, soldados -o milicianos, no sé...-, que corren, gritan, se afanan en torno a un cráter abierto en roca gris, entre casas destruidas, de paredes rajadas, humeantes aún -ignoro si de cales o de fuegos-, largando una teja, todavía, por los alejos medio desplomados. Hay heridos -o muertos-, ya que varias camillas levantan cuerpos cubiertos de sábanas, de frazadas, de manteles.
Dins LA CONSAGRACIÓN DE LA PRIMAVERA, de Alejo Carpentier
Aquest text procedeix de l’Atles literari de les terres de Girona, coordinat per Narcís Jordi Aragó i Mariàngela Vilallonga i publicat per la Diputació de Girona l’any 2003.
Localització
-
Carrer Del Escultor Frederic Marès, 17497 Portbou, España
Afegeix la teva valoració