El santuari de la Mare de Déu del Mont es va aixecar al segle xiv per desig de Bernat, abat de Sant Llorenç de Sous. El va fer construir al bell mig d’una muntanya, sobre un antic castell medieval. Eren terrenys de propietat del bisbe de Girona, cosa que va provocar el plet oportú entre ambdós clergues que va durar força temps. És una obra romànica tardana, amb algunes parts, com l’absis, amagades per dependències que s’hi van annexar posteriorment. De la Mare de Déu se’n té notícies des del 1222. L’hostatgeria es construí al segle xviii. Els estius del 1884 i del 1885, el Mont fou residència de mossèn Cinto Verdaguer, on va escriure una de les seves obres puntals: Canigó. Encara es conserva la cel·la on va residir, i que es pot visitar. Té unes vistes espectaculars sobre el Pla de l'Estany, la Garrotxa, l'Empordà i, és clar, el Canigó.
Obra del famós pintor olotí Josep Berga i Boix, data de l’any 1905 i es troba custodiada al fons de pintura del Museu de l’Empordà. Ens mostra un paisatge de muntanya, on destaquen els colors càlids representant la llum del sol sobre el pendent. És interessant la imatge dels suaus pendents amb la vegetació i els arbres en primer terme.
La serra del Mont és comparable, per la seva estranya figura, a un enorme i bonyegut camell que baixa del Pirineu en direcció del golf de Roses, vora avall del Fluvià. Amb el cim del gep sosté el santuari i al cim del cap el castell de Falgars.
L'extrem està tan espadat i és tan rocós, que els romeus delitosos s'entretenen a estimbar-hi grossos penyals, sense pensar que llencen a perdre el bosc de pins de més avall, i que, com la pedra fora de la mà no se sap on va, poden ésser i han estat causa, més d'una volta, d'una desgràcia (...).
L'espectacle que es descobreix, tant des del terrat de la casa com des del Pedró, que està al cap de la serra, darrere el santuari, és meravellós. Des d'ací, es veu tota la serralada del Pirineu, des del Puigmal fins a la mar, renglera d'enormes muntanyes que des d'ací semblen dominades per l'ample i alterós Canigó.
L’ERMITA DEL MONT, de Jacint Verdaguer
Aquest text procedeix de l’Atles literari de les terres de Girona, coordinat per Narcís Jordi Aragó i Mariàngela Vilallonga i publicat per la Diputació de Girona l’any 2003
Carretera De La Mare De Déu Del Mont, 17734 Albañá, Provincia de Gerona, España
Afegeix la teva valoració