Vinya del Serrat

La Vinya del Serrat s'estén pel vessant sud-oriental d'un petit turó situat al límit del nucli urbà de Sant Climent, flanquejat per un costat pel camí que condueix a Espolla i al coll de Banyuls, i per l'altre, el camí que porta a Vilartolí i Requesens. El turonet s'aixeca poc més de 100 metres sobre el nivell del mar, està format per pissarra vermella, que aflora amb formacions rocoses al seu cim. És allà on hi ha plantats, formant unes terrasses sinuoses, ceps joves de garnatxa negra, mentre que baixant la vall, hi ha moscatell d'Alexandria i de Frontinhan. Una filera de xiprers divideix els dos tipus de moscats. Als marges de la vinya hi creixen brucs, estepes i caps d'ase, algun ametller i unes alzines sureres. Hi ronden molts ocells, com les aloses, cotxes, cueretes i tudons. És fàcil veure xoriguers guaitant des del pal de telèfon a l'espera que aparegui alguna presa: a la vinya hi troben conills, ratolins, serps i, quan plou, gripaus i granotes. A l'estiu es voreja la vinya d'un pastor elèctric per tal que els senglars no es mengin el raïm. A tocar dels xiprers hi ha un antic viver per preparar caldo bordelès, reminiscència de les feines que es feien a la vinya abans de la mecanització del camp. Avui en dia, malgrat que es treballa amb tractors, es continua tractant només amb coure i sofre, tal com feien generacions passades. A les vinyes no s’hi ha tirat mai herbicides i de fa uns anys es controla la població d'insectes que perjudiquen el raïm amb la confusió sexual. Quan arriba el bon temps es col·loquen als angles de la vinya uns esprais, es tracta d'uns difusors que emeten les olors que desprenen les femelles dels insectes que no ens interessa que s'estiguin a la vinya, els mascles es confonen amb totes aquestes flaires, no són capaços de trobar la femella i s’evita que triïn els moscats com a lloc per reproduir-se. Amb la minimització dels tractaments i la utilització de productes naturals s’aconsegueix que a les vinyes hi proliferin una gran diversitat d'espècies i hi hagi un equilibri biològic.