L'església s’esmenta l'any 1094 com a Sancta Maria de Villa Mucorum. Aquesta església apareix en documents dels segles XII al XIV. Es va bastir en dues etapes diferenciades: una al segle XI i l'altra als segles XII i XIII i ha sofert reformes en èpoques més tardanes. La capçalera semicircular i un curt tram de la nau que s'hi afegeix s’han de considerar com una part de la construcció que es degué alçar al segle XI. El sector de l'edifici amb aparell de carreuada correspon a la reconstrucció de l’època romànica avançada que es pot considerar bastida als segles XII i XIII. Hom creu que la volta actual de creueria de la nau, d'estil gòtic tardà, pertany a una reforma dels segles XV o XVI, moment en què es fortificà. Les capelles laterals són dels anys 1648 i 1649.
L’església de Santa Maria de Vilamacolum es troba a l’exterior del nucli del poble. La fotografia de Josep Maria Cañellas, de finals del segle XIX, que forma part del fons Rubaudonadeu, ensenya com un petit mur envolta el recinte. L’espadanya central és la característica més destacable de Santa Maria, on té dues campanes, amb finalització en forma triangular. A la façana s’intueix la seva porta d’entrada i, a la part superior, una petita obertura de forma circular. Encara es conserva part de l’arrebossat sobre un dels laterals de l’església, on es pot observar l’enguixada que devia cobrir totalment l’edifici. El Fons Rubaudonadeu es conserva a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres.
Carrer Del Mar 1, 17474 Vilamacolum, Provincia de Gerona, España
Afegeix la teva valoració