- UBICA'T
- Patrimoni
- Comparteix
- prev
- next
El monestir de Sant Pere de Rodes és un dels nombrosos testimonis de l’arquitectura romànica catalana, però potser és un dels més sofisticats arquitectònicament. Del segle XI al XIV va ser el principal centre espiritual del comtat d’Empúries i la seva esplendor es mostra a les grans dimensions del conjunt monacal. El conjunt està format per l’església, el campanar, el claustre, les sagristies, les dependències convencionals per fer-hi vida i el palau de l’abat. El monestir està construït en terrasses per adaptar-se al terreny i els diversos edificis s’organitzen al voltant del claustre i l’església, aixecada entre els segles X i XI. A l’exterior, la portalada, a càrrec del Mestre de Cabestany, mostrava diferents escenes de la vida de Crist esculpides en marbre blanc. Els escassos fragments que han arribat fins a nosaltres ens mostren la seva qualitat extraordinària, probablement una de les millors de la seva època.
Imatge icònica del monestir de Sant Pere de Rodes, que pertany al fons fotogràfic de Joaquim Fort Ribot, de l’any 1960 i que es troba al Museu de l’Empordà. És una fotografia que ens permet veure el seu estat abans del procés de restauració portat a terme en l’edifici els últims anys. El palau de l’abat encara estava totalment enrunat, igual que el celler que es troba en primer terme. Un altre element interessant de ressaltar són els accessos, ja que el que es pot veure actualment està modificat substancialment.
Text Literari
La gràcia que fa vint-i-una de l’Empordà són les ruïnes de Sant Pere de Roda. Els frares n’han fuit; les santes relíquies foren escampades per cenobis llunyans, els altars no serven les beneites imatges, ni els candelers, ni els antipendis antics. En les cel•les benedictines no hi ha rastre dels vells íncipits que hi va llegir fa tants de segles el frare Gerbert; la Bíblia, daurada amb amor d’ingènues figures romàniques, està reclosa en un Museu estranger. Mes ni la mà dels homes ni els improperis del temps han pogut despullar les ruïnes esbatanades i ensorrades, del seu cordial encís. Com vella arca de sàndal, cada vegada que l’estellen, amb la darrera estella renova el seu perfum. De Rodas la grega vas treure’n en els primers dies de la colonització benedictina el teu nom cristià. Com una estrella morta, després d’haver estat per molts segles lluminària guiadora dels sentiments i de la raó dels homes, ara romans apagada en la teva augusta soledat. Però en la teva nit no restes perduda i oblidada, estrella morta d’una pàtria que no vol morir. Costa amunt per les vinyes de Palau-saverdera ¡quins raïms negres més dolços que s’hi fan! Jo he pujat, com apassionat romeu, per les mateixes rutes que hi va seguir el meu pare, i he sentit la punyent emoció d’adorades memòries, al trepitjar les ruïnes de l’antic cenobi català. I després, al pujar al castell de Sant Salvador, la terra empordanesa m’ha semblat encara més plana i resplendenta, i he resseguit amb delícia les cales de la costa i he contemplat la mar immensa, tan polida i clara que s’hi emmirallava el sol.
Dins LES GRÀCIES DE L’EMPORDÀ, de Pere Coromines
Text divulgat al web mapaliterari.cat d'Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català.
Localització
-
Lloc Monestir Sant Pere De Roda 6, 17489 Puerto de la Selva, Provincia de Gerona, España
Afegeix la teva valoració