- UBICA'T
- Patrimoni
- Comparteix
- prev
- next
El 1066 es consagrà l'església, a la qual s'afegí el campanar a principis del segle XII. Al llarg del segle XII i bona part del XIV, arribà a ser una comunitat religiosa potent. El monestir se sotmeté a una important reforma arquitectònica al segle XV. Es convertí en una fortalesa i s'enderrocà una part de les seves estructures. El campanar es va sobrealçar i tot el conjunt es va fortificar amb espitlleres, merlets i petites corseres i es va envoltar per un fossat. L'any 1532 es construí la porta goticorenaixentista actual. L'església es va restaurar de forma generalitzada a principis del segle XVI. Posteriorment, al segle XVIII, s’hi va construir una nova sagristia. El 1835 es va desamortitzar. Al llarg dels darrers anys s'han dut a terme diverses actuacions arqueològiques i restauradores, que han permès posar en valor nous elements com el fossat, la traça del claustre i la recuperació de l’antic palau de l’abat.
Fotografia del monestir de Sant Miquel de Fluvià de la qual no es coneix el seu autor. Es troba al fons fotogràfic del Museu de l’Empordà. La imatge mostra l’imponent campanar d’estil romànic, on s’hi poden observar els tres pisos amb dobles obertures i amb les seves columnes corresponents. Just al costat s’alça el cos principal de l’església del monestir, amb la porta d’entrada i accés amb una finestra al damunt. Tot el conjunt apareix fortificat amb unes fileres de marlets en la part superior. Acompanyat de muralles feia del conjunt monàstic un espai fortificat i perfectament reclós per tal d’evitar atacs i ocupacions.
Museu de l’Empordà, Fons fotogràfic, autor inèdit, ME02103
Text Literari
Les belles proporcions de l'antic cloquer, la humil harmonia del seu conjunt, l'aparell més adust i perfecte a l'hora de la seva construcció, així com l'elegància de les arquacions lombardes l'han fet senyalar com una de les obres arquitectòniques més gentils de Catalunya la vella. Així que passes el Fluvià, ja et guaiten les finestres de la vella torre benedictina, enfonsades i fosques, com uns ulls cansats de plorar, i quan te'n tornes, el seu aspecte sentimental de soca morta, per on pugen les heures, escantonada pels improperis del temps i ablanida de molsa, t'oprimeix el cor amb malencònica recança.
dins LES GRÀCIES DE L’EMPORDÀ, de Pere Coromines.
Aquest text procedeix de l’Atles literari de les terres de Girona, coordinat per Narcís Jordi Aragó i Mariàngela Vilallonga i publicat per la Diputació de Girona l’any 2003.
Localització
-
Carrer Nou 16, 17475 San Miguel de Fluviá, Provincia de Gerona, España
Afegeix la teva valoració