El cementiri mariner de l’Escala és un cementiri neoclàssic, fet amb materials senzills, totalment arrebossat i d’un blanc esclatant —típic d’alguns cementiris mariners. Construït el 1835, és un bé cultural d’interès nacional des del 1978. Actualment, la majoria de tombes ja no tenen làpida. Moltes eren tombes de mariners i de pescadors que no se la podien pagar, però les que queden presenten epitafis molt interessants. Destaquen les tombes de Caterina Albert, escriptora nascuda a l’Escala que va haver de signar la majoria de les seves obres amb el pseudònim masculí de Víctor Català, i la de Josep Esquirol, fotògraf de principis del segle XX. El cementiri ha perviscut perquè, a principis dels anys setanta del segle passat, un important moviment veïnal va dur a terme amb èxit vàries accions per aconseguir preservar-lo.
Me’n vaig al cementiri del meu poble
bell en sa solitud, senzill i noble
tot ell parat de blanc, color de pau
sota el cel esplendent i un gran cel blau.
M’hi passejo tot sol pel cementiri
com un escarabat per dins d’un lliri
i m’apar que és quelcom profanador
de mos passos inquiets la lleu remor.
El terrer, adobat amb carn humana
és divís en jardins de folla ufana
i entorn d’ells, en fileres apretats,
els nínxols van traient llurs blancs esclats.
Dintre els nínxols i sota els bells jardins
tinc un món enterrat de conveïns
d’homes, dones, infants que he conegut
i que han mort un a un sens fer traüt.
De Caterina Albert
Text divulgat al web mapaliterari.cat d'Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català.
Carrer De Mossèn Salvador Jué Pujolar, 17130 La Escala, Provincia de Gerona, España