Les ruïnes del castell de Navata es troben a dos quilòmetres al sud-oest de la vila. El llenç que es conserva millor és el de ponent que s’afegeix a la torre cilíndrica de l’angle sud-oest. És ede còdols escapçats i tendeixen a formar filades seguides. A més, hi destaquen les espitlleres rectangulars i, la part superior, algunes restes de merlets. La capella rectangular està emplaçada a la base d’una torre angular de la muralla. Es troba en estat ruïnós, però part dels elements arquitectònics resten dempeus. El 1190 el rei Alfons donà en feu la vila de Peralada a Bernat de Navata i a la seva muller. El 1249 Ermessenda, filla d’Arnau de Navata, es casà amb Dalmau Rocabertí. Així la baronia de Navata passà a mans de la família vescomtal. El 1968 Navata, encara en possessió dels Rocabertí, era cap d’una batllia que incloïa Ordins, Espinavessa i la Palma.
A Navata comença l’estesa d’oliveres. Cap a mar s’esllavissen les fulles argentades. El mar palpita just quan el garbí l’encrespa i l’olivera, l’arbre seu, el gris que l’acompanya. El reflex de la plata fa unes aigües molt vives. A Espanya n’hi ha moltes i a Grècia són sagrades. La glòria i la pau en feien sa divisa, Atenes en coronava la testa dels atletes, a l’Arca de Noé n’arribava un esqueix. El Senyor fou rebut amb branques d’olivera.
FLUVIÀ, de Joan Teixidor
Text divulgat al web mapaliterari.cat d'Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català.
Camí De La Serra, 17744 Navata, Provincia de Gerona, España
Afegeix la teva valoració