Castell de Cabrera

El Castell de Cabrera és una fortificació medieval de l'antic comtat de Besalú, situada entre Maçanet de Cabrenys i la Vajol, a l'extrem oriental del Massís de les Salines. Les ruïnes són damunt d'un escarpat penyal granític, de forma cònica, conegut com la Roca de Cabrera, que domina les valls immediates i ofereix unes vistes magnífiques sobre l'Alt Empordà i l'Alta Garrotxa.

En documents de l’any 1003 ja es cita la Roca de Cabrera. Però el primer esment del castell el trobem el 1098, al Llibre Gran dels Feus: “Guillem Bernat, fill de dona Arsendis, prestà jurament pel castell de Cabrera a Bernat II, comte de Besalú “castrum de Cabrera cum sua et cum omnibus pertinenciis”. La propietat del castell anava aparellada amb la de Maçanet i el 1221 pertanyia a Beatriu d’Hortal i el 1275 al seu fill Mascarós. El 1288 fou pres i destruït per l’exèrcit francès.

L’any 1330, Simó de Cabrera ven el castell i la senyoria de Maçanet a Beatriu de Cabrenys senyora de Cabrenys, Serrallonga i Reiners, que en fa reconstruir les muralles i teulades de la fortalesa. El 1344, el fill Guillem Galceran de Rocabertí, es fa càrrec del castell i en els capbreus sempre hi figura que és senyor de Cabrera.  El 1462 els francesos s’apoderen del castell on estableixen una guarnició de 15 homes sota el comandament d’un capità anomenat Martin Durcayo. El 1497, hi viu el castellà Jaume Olivet, sota les ordres de Pere de Rocabertí, baró de Cabrenys. Successivament per herència la propietat passa a les famílies Paguera i Sorribes. L’any 1689 l’edifici ja consta el castell com a derruït.

Encimbellat damunt d’un penyal granític imponent a 852 m d’alçada es troben els vestigis del castell, només accessible per la banda nord; a la banda de migdia s’obre una timba vertical de 65 m. El castell ocupava tot el cim i això el convertia en una magnífica talaia. Tenia una extensió de 189 metres quadrats i un perímetre de 76 m. Avui les restes de la fortalesa s’aixequen al caire dels espadats, aquestes reduïdes a una cisterna, la base d’una torre quadrada i alguns murs de 2 metres d’alçada. El tipus constructiu es pot datar als segles XI-XIV i formava part de la xarxa fronterera del comtat de Besalú.