- UBICA'T
- Patrimoni
- Comparteix
- prev
- next
La documentació més antiga trobada relativa al castell d'Avinyonet data de l'any 1090. L'any 1257 va esdevenir Comanda de l'ordre de l’Hospital i ho va ser fins al 1804. Els vestigis que resten del castell es troben a migdia de l'església. Ens ha arribat dempeus un edifici de planta quadrangular i un gran portal d'arc de mig punt adovellat que segurament era l'entrada principal a la fortalesa. Aquest portal dona lloc a un recinte amb restes de fortificació, a migdia i l'església. Altres restes es troben al sud i a la vora de la façana de l'església. Són vestigis del recinte murat que enllaçaven amb els que trobem en diferents punts del nucli d’Avinyonet. El més notable és una torre de planta quadrangular de la qual resta la meitat inferior i un pany que s'hi afegeix. L'església de Sant Esteve, dins del recinte del castell de la comanda hospitalera d'Avinyonet, és un gran edifici que després de diverses reconstruccions, està format per una nau de planta rectangular amb l'entrada a llevant i l'altar a l'extrem de ponent, orientació capgirada en relació amb la disposició tradicional dels temples cristians.
Imatge presa per Josep Maria Cañellas l'any 1888 i que es troba dins del fons Rubaudonadeu conservat a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres. Es pot veure una visió panoràmica del poble d’Avinyonet presa des del riu Manol. És sobretot interessant l’edifici de la comanda hospitalera que sobresurt de la resta de construccions del nucli. Apareix imponent i marcant jerarquia, i en destaca el campanar i s’aprecia el pis superior fortificat. Actualment és l’església parroquial de Sant Esteve d’Avinyonet.
Text Literari
La tramuntana bufava furient (...). Feixes avall, escabellant les oliveres, baixava de la serra amb remors de monstruosa cavalcada, topava amb el punyal de cases de Vilerta, tan desvalgudes i arrupides tot vora del rost, entre els dos rius, enfellonida d'aquell entrebanc s'arremolinava parets amunt fins a les teulades, esgarrapava les teules, provant d'arrencar-les (...) empenyia les obertures foranes, malda que malda per obrir-les, feia dringar l'anella de totes les portes, bruelava en el canó de totes les xemeneies, regolfava en tots els carrerons i fugia enllà, xisclant i retorcent el brancatge despullat dels arbres
VILERTA O AVINYONET?, de Josep Pous i Pagès
Aquest text procedeix de l’Atles literari de les terres de Girona, coordinat per Narcís Jordi Aragó i Mariàngela Vilallonga i publicat per la Diputació de Girona l’any 2003
Localització
-
Plaça De L'església 3, 17742 Aviñonet de Puig Ventós, Provincia de Gerona, España
Afegeix la teva valoració